︎

Ginestra por Yuri Alemany



“En Llopis i en Llepes van anar a fer un baül, en Llopis la tapa i en Llepes el Cul.”


Et petaves de riure cada vegada que recitàvem tonteries d'aquestes típiques d'un soci del lateral/segona graderia del Nou Camp. Et sortia la teva part més carcamal, culer, cataflana i mafiliar. I reies amb aquest riure acanallat tan teu, que et sortia de l'ànima. Aquesta, es podria dir, que era una de les coses que et feien tan especial. Aquesta capacitat de riure per fora quan, per dintre, potser passaven altres coses.
            Si em remunto al principi de conèixer-te, et veig en el "quartucho" de El Sindicato, on estàveu "els chicos", (Nacho, Augus, Guty i Chema. Després amb l'arribada de l'Álvaro l'Uri.) Éreu canalla que us coneixíeu de l'escola Massana. Les mirades de desconcert i admiració eren recíproques. I la sensació era que, cada vegada que sortiem d'allà us descollonàveu de tots nosaltres.
            Va ser una època mooolt divertida, prolífica i enriquidora. El millor encara havia d'arribar. A la segona etapa de El Sindicato a Doctor Dou, ja vau començar a agafar "carrerilla". Recordo riure molt des de la finestreta que donava al carrer, fent el gamberro amb les mosses que passaven i aquells mítics cavallitus contra direcció per doctor Dou. I tots vosaltres descollonant-vos de riure. Allà van començar les nostres pesquisses.    
            I en aquella època et vaig descobrir treballant, pensant, dissenyant. Vam fer plegats el projecte de Unofficial coke.! Gran projecte! La manera com composaves, el kraft, que era tan important per a tu, aquesta formació artesanal de la Massana, barrejat amb el nou llenguatge, et feien únic. Molt valorat, estimat i admirat.
            I la teva peça de Sant Moritz dintre del mateix projecte va ser el teu descobriment per a molts de nosaltres. Era una peça meravellosa. Allà ja es veia el que, potser, et caracteritza i una de les coses que et distingeix de la resta de directors d'art en aquell moment. Vas ser un dels primers directors d'art que pensava i que feia.
            Fins aleshores els directors d'art pensàvem, observàvem, decidíem el que volíem, el que ens agradava i ho fèiem fer. Dirigíem, però no sabíem fer. Vosaltres i sobretot tu, vau ser els primers que pensàveu, sabíeu el que volíeu i ho fèieu!
            Fos el que fos, dissenyar, composar, fer una tipo, fer-la a mà o amb ordinador, fer una campanya sencera, retocar, photoshopar, editar, animar, tocar el color, fer cartel·les, etc.
            I tu, a més a més, tenies criteri. I tenies aquesta cosa d'artista/artesà que et passaves nits senceres fent cosetes, detalls, filigranes gràfiques, coses i cosetes.
Eres un orfebre, un rellotger, un ebenista, un miniaturista nocturn, amic de Guillermo de Baskerville i d'Adso de Melk.
            Tothom volia treballar amb tu. Perquè a més a més de talent, criteri, gust i bona actitud tenies aquest caràcter que mai deies que no a res. Inclús si en alguna cosa no estaves d'acord, començaves a ronrronejar amb el teu somriure acanallat i a poc a poc anaves convencent i portant-ho al teu terreny. Mai t'enfadaves. Eres dolç, carinyós, educat, pacient, talentós, exigent i fi. Mooooooolt fi.!!
            Ensenyaves les coses, idees, esbossos, feines i anaves dient en veu baixa..;
- bueeeeeeenu, si hagués tingut una mica més de temps, ho hauria pogut fer millor..
I el que havies fet era brutal!, ben fet, cuidat, diferent, únic. La gent t'adorava.
            I clar, tothom vol Jugar a futbol al costat de G Iniesta. Jo el primer. I et vaig proposar de fer les classes conjuntament a Elisava. I més tard, l'època de Madrid amb el Tute i l'Aureli a Arnold i les canallades nocturnes. Que diver...
            I després va venir Own, per mi l'etapa més creativa i experimental que has tingut mai. Era meravellós veure-us allà ficats amb l'Uri Gil i l'Álvaro, hores i hores fent les vostres cosetes. Vau fer una feina d'experimentació i llibertat creativa galàctica. Era fascinant veure-us treballar amb el desordre aparent però sempre buscant una mica més, exigint i millorant.
            Però tu volies fer coses més grans, campanyes grans, rodatges grans. Estar amb gent, crèixer. Jo us vaig desaconsellar que anéssiu a Villar-Rosàs i no em vas fer cas. Sort n'han tingut de tu.
            Enyoro molt les teves visites i caminades per la carretera de les aigües. Els teus dubtes i les ganes de marxar a Madrid amb la Marta i els nens. Al final vas trobar una bona solució a tot plegat. Llàstima que durés tan poc.
            Però ja saps…, "la llum que brilla amb el doble d'intensitat, dura la meitat de temps.."
            Ens vam dir adeu a Madrid caminant per la ciutat com dos jubilats parlant de la vida, del Barça i de la mort. Els últims mesos, setmanes i dies t'enviava brometes i tonteries, de lateral/segona graderia, i sentia el teu riure, a través de les fletxetes blaves del WhatsApp.
            Un luju haver corrigut al teu costat, Ginestra. Gràcies per tant. T'estimut.

Nacho Ginestra — 18.02.23